GAZIEL (Agustí Calvet)

 

L’enterrament de mossèn Cinto

Verdaguer a Vallvidrera, 1902 (tinta de Ramon Miró i Folguera)

 

Itinerari de Gaziel el dia de l’enterrament de mossèn Cinto

 

1.- … Llavors ja vivíem al número 3 del passatge de Mercader … I quan vingué el dia 13, el de l’enterrament de mossèn Cinto, des de primeres hores de la tarda em vaig llençar al carrer …

2.- … Quan vaig arribar a la plaça de Catalunya …

3 i 4.- … Pel carrer de la Canuda seguirem fins a la plaça de Sant Jaume …

4 i 5.- …els meus amics i jo ens escorreguérem amb penes i treballs pel carrer de Ferran, cap a la Rambla …

5.- … en arribar nosaltres al Pla de la Boqueria, les campanes de Betlem es posaren a tocar a morts …

6.- …Així, enduts pel corrent, anàrem a parar a la Porta de la Pau …

7.- … enfilàvem l’estreta i malparada carretera del Morrot, camí de Can Tunis, sota l’ombra espadada i sinistra del Montjuïc, …

8.- … Quan, per fi, arribàrem al cementiri, ja fosquejava, …

ORACIÓ SENSE PARAULES

 

Després de caminar tot el dia, finalment arribem a la punta de Fisterra. Finis terrae; certament sembla que s’acabi el món i més en aquestes hores del capvespre. L’espectacle és fascinant.

A poc a poc es va fent de nit. El sol va prenent tons vermellosos. La creu i el far, per efecte del contrallum, esdevenen ombres misterioses, siluetes enigmàtiques. Hi ha un moment però, en què l’astre rei , fins ara agonitzant, abans d’apagar-se del tot, fa una última revifalla, sembla dilatar-se, encendre’s novament i esclatar de resplendor. El firmament esdevé fulgurant. I el sol , tal com un animal ferit, vessa la seva sang purificadora sobre les encalmades aigües de la mar.

Un estol de gavines deixa les altures i s’afegeix amb una  dansa ritual a l’espectacle fascinant, barreja de foscor i lluminositat, misteri i bellesa.

Sentiments de silenci i profunda pau se’ns fan presents.

El temps s’atura, deixa d’existir.

Ens mantenim amb la vista fixada a l’infinit.

Una oració brolla dels nostres cors sense paraules, l’oració muda i humil que ens despulla del propi envaniment i ens obre al misteri del més enllà.

 

 

Per l’entrellum del crepuscle, el primer estel fulgura net, silenciós, ...

                                                               Jaume Roig

MARAGALL A CASA

 

LES MINVES DE GENER

 

(Les minves –o calmes- de gener fan referència a la disminució del nivell ordinari de la mar que sol tenir lloc el mes de gener)

CARNESTOLTES. De Caterina Albert

 

Semblances de la Marquesa d’Artigues

Cató el Vell

 

 

… per les persianes, obertes de mig en avall,
entrava la resplendor dels fanals de la Rambla,
topant, de primer, amb el cap de la Marquesa
i accentuant-li vigorosament
sos trets de vell senador romà …

REMBRANDT. Retrat de Aechje

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

… i sobre el camper fosc de l’alcova,

son rostre, aclarit a la Rembrandt,

s’animà amb un llampec de satisfacció …

Poema recitat per Àurea Brufau

Calafell radio. Sarau de poesia del dia 12-04-2015

LA TRINI

(correspon als fragments 20, 21 i 22)

ASTRES