dimecres, 20 de maig del 2015

GAZIEL (Agustí Calvet)

 

L’enterrament de mossèn Cinto

Ramon Miro_ Verdaguer a VallvidreraLa cambra mortuoria

Verdaguer a Vallvidrera, 1902 (tinta de Ramon Miró i Folguera)

 

Itinerari de Gaziel el dia de l’enterrament de mossèn Cinto

Barcelona 1900

 

1.- … Llavors ja vivíem al número 3 del passatge de Mercader … I quan vingué el dia 13, el de l’enterrament de mossèn Cinto, des de primeres hores de la tarda em vaig llençar al carrer …

2.- … Quan vaig arribar a la plaça de Catalunya …

Plaça de Catalunya al 1900

3 i 4.- … Pel carrer de la Canuda seguirem fins a la plaça de Sant Jaume …

Plaça de Sant JaumePlaça de Sant Jaume

4 i 5.- …els meus amics i jo ens escorreguérem amb penes i treballs pel carrer de Ferran, cap a la Rambla …

verdaguer_enterrament_massiu

5.- … en arribar nosaltres al Pla de la Boqueria, les campanes de Betlem es posaren a tocar a morts …

La Rambla al 1900. Al fons l'església de Betlem

6.- …Així, enduts pel corrent, anàrem a parar a la Porta de la Pau …

Porta de la Pau al 1900Juli Borrell i Pla , Enterrament de Mossèn Cinto

7.- … enfilàvem l’estreta i malparada carretera del Morrot, camí de Can Tunis, sota l’ombra espadada i sinistra del Montjuïc, …

Carretera del Morrot al 1900

8.- … Quan, per fi, arribàrem al cementiri, ja fosquejava, …

Tomba de mossèn Cinto

divendres, 15 de maig del 2015

ORACIÓ SENSE PARAULES

 

Després de caminar tot el dia, finalment arribem a la punta de Fisterra. Finis terrae; certament sembla que s’acabi el món i més en aquestes hores del capvespre. L’espectacle és fascinant.

34Cabo San Vicente

A poc a poc es va fent de nit. El sol va prenent tons vermellosos. La creu i el far, per efecte del contrallum, esdevenen ombres misterioses, siluetes enigmàtiques. Hi ha un moment però, en què l’astre rei , fins ara agonitzant, abans d’apagar-se del tot, fa una última revifalla, sembla dilatar-se, encendre’s novament i esclatar de resplendor. El firmament esdevé fulgurant. I el sol , tal com un animal ferit, vessa la seva sang purificadora sobre les encalmades aigües de la mar.

images

Un estol de gavines deixa les altures i s’afegeix amb una  dansa ritual a l’espectacle fascinant, barreja de foscor i lluminositat, misteri i bellesa.

puesta-del-sol-finisterre-600x450

Sentiments de silenci i profunda pau se’ns fan presents.

El temps s’atura, deixa puesta-sol_fisterrad’existir.

Ens mantenim amb la vista fixada a l’infinit.

Una oració brolla dels nostres cors sense paraules, l’oració muda i humil que ens despulla del propi envaniment i ens obre al misteri del més enllà.

 

 

Per l’entrellum del crepuscle, el primer estel fulgura net, silenciós, ...

                                                               Jaume Roig

dimarts, 12 de maig del 2015

MARAGALL A CASA



classe 1
classe 2













vestibul_arxiu_reference

 


maragall_1864maragall 18 anysjoan-maragallMaragall_Noble_referenceclara i maragall1895 DiarioMaragall 43 anysvídua amb 13 fillsClara-1892_referenceClara-1897_referenceClara-Jocs-Florals_reference 1904



LES MINVES DE GENER

 

(Les minves –o calmes- de gener fan referència a la disminució del nivell ordinari de la mar que sol tenir lloc el mes de gener)

dilluns, 4 de maig del 2015

CARNESTOLTES. De Caterina Albert

 

Semblances de la Marquesa d’Artigues



Marco_Porcio_Caton_Major
Cató el Vell






 

 

… per les persianes, obertes de mig en avall,
entrava la resplendor dels fanals de la Rambla,
topant, de primer, amb el cap de la Marquesa
i accentuant-li vigorosament
sos trets de vell senador romà …





















REMBRANDT-Harmenszoon-van-RIJN-Portrait-of-Aechje-Claesdr (2)
REMBRANDT. Retrat de Aechje
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
… i sobre el camper fosc de l’alcova,
son rostre, aclarit a la Rembrandt,
s’animà amb un llampec de satisfacció …

diumenge, 19 d’abril del 2015

NÚVOLS I ROQUES

 

 

Montañas-dolomitas.-Foto-Joan-Ferrán.1

Muntanyes fermes,

sosteniment de vida,

sigueu fecundes!

 

 

 

 

nubes_oscuras-1280x800Núvol que jugues

lleuger i lliure pels aires.

Quina quimera!

 

 

 

 

filecdn

Núvol o roca?

Esperança o fermesa?

Estimar i creure!

 

 

 

 

 

                           voluntariado_corporativo_rsc_gaia_fevocam

                                                                   Jaume Roig

divendres, 17 d’abril del 2015

ELS NÚVOLS de Màrius Torres



Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…
Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,
a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,
un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,
penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus…

diumenge, 12 d’abril del 2015

EL CIRERER

No sóc altívol com el xiprer, ni fort com el roure, ni resistent com l’alzina. Sóc un modest i delicat cirerer.

Tan fràgil que necessito créixer empeltat en un peu vigorós. No és fàcil tolerar les ferides, però així esdevinc ben afermat a terra. No tinc por de tempestes ni ventades, i d’ella –la terra- rebo l’aliment per créixer i poder gestar belles i efímeres flors i exquisits i saborosos fruits.

A l’hivern en prou feines dono senyals de vida.

Amb la primavera però, esclaten els borrons, que com petits tabernacles, han estat custodiant el meu esperit en moments difícils, i que ara, en temps més propicis, és capaç no tan sols d’afrontar els embats de la natura, sinó de seduir-la amb un sorprenent i esplendorós abillament.

 

Altres arbres llueixen les seves joies després de guarnir-se amb el verd de les fulles. Jo sóc més llençat i atrevit. I potser imprudent. Però no tinc espera per a fascinar a tothom qui m’envolta amb les millors armes de què disposo.

Al mes de maig la puresa del blanc es transforma en un coratjós vermell. No ha estat només una il·lusió la florida: ha donat els seus fruits.

Cirerer carregat

La cirera però, és menuda, eixerida, solidària. Ella sola és ben poqueta cosa. Mai la veureu aïllada, sempre roman aparellada, donant-se les mans l’una a l’altra, cercant el coratge que dóna la amistat, jugant a amagar amb el fullam i afaiçonant la gran comunitat que és el meu arbre.

                                                                                                Jaume Roig

diumenge, 5 d’abril del 2015

EL COMTE ARNAU de Josep M. de Sagarra


(Fragments recitats per Lluís Soler. Adaptació,ombres xineses i fotografies de Tintó – Espelt)
 
CANT   I
 


CANT   II




CANT   III




CANT   IV




CANT   V




EPÍLEG


dimarts, 10 de març del 2015

RONDAIES MALLORQUINES, vocabulari

 

 

CAPSIGRANYcapsigrany

El capsigrany, capser, capsot, botxí garser, gaig botxí o botxí garser vermell (Lanius senator) és un moixó insectívor i el més comú dels lànids presents als Països Catalans. Fa 17 cm de llargada i té el front i els costats del cap de color negre brillant, i la part superior del cap i la posterior del coll de color rogenc intens. El dors, la cua i les ales són de color negrós, amb taques blanques, i les parts inferiors són blanquinoses.

Ocupa gran quantitat d'hàbitats, entre els quals es troben totes les zones de maresmes. A més, és un dels ocells més freqüents als boscos cremats. Està més estès que el botxí septentrional entre altres raons perquè s'adapta millor a la companyia dels humans. Ocell de règim carnívor, té el costum -com d'altres espècies de la mateixa família- d'empalar les preses a les espines de les plantes a fi d'esquarterar-les amb més facilitat, o bé per guardar-les com a reserva d'aliment És habitual de veure'l apostat als fils de telèfon

Cria a l'Europa meridional, Orient Mitjà i nord-oest d'Àfrica, i hiverna a l'Àfrica tropical. Als Països Catalans pot ésser observat d'abril a setembre. Fa un niu mal acabat en arbres i arbusts, amb arrels, branques, llana, pèls o plomes com a folre. A l'abril-juny la femella l'omple amb 5 o 7 ous, els quals s'han d'escalfar durant 16 dies. Els petits capsigranys triguen 19-20 dies a deixar-lo

 

 

 

PITROIGpitroig

És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones (hemerofília) i els acompanya mentre feinegen al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar. Una altra curiositat és que és dels ocells que més triga a descansar quan es fa fosc. Sembla que hi veu amb molt poca llum. Té un bec petit, precís, capaç per agafar les larves que menja

És sobretot a l'hivern que es deixa veure pels pobles i ciutats, tot i que a certs llocs es passa la vida al costat de l'home. A la resta d'estacions habita sobretot a boscos amb sotabosc molt dens, si bé també nidifica en alguns parcs (a Barcelona, nidifica a Montjuïc, a les Heures i a la Ciutadella).

El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l'estiu no canta. A l'hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori.

Busca el seu menjar en els camps i als sotaboscos. El seu règim alimentari està integrat sobretot per invertebrats que viuen per terra com insectes, en particular els coleòpters, caragols, aranyes... De la tardor a la primavera consumeix baies i petits fruits.

 

 

 

LIRÓlirón

Els lirons (Gliridae) són una família de rosegadors esciüromorfs. Habiten principalment a Europa, tot i que també n'hi ha a Àfrica i Àsia. Són especialment coneguts per la seva llarga hibernació. També dels myoxus glis se'n diu : “rata dormidora”, “rata bosquina”, “rata cellarda” o “rata de celler” i a Catalunya del Nord : “rat dormidor”, “rat grill” (myoxus glis, myoxus nitela, myoxus avellanarius?), “rat esquirol” (myoxus glis) i encara 'menjaavellanes' (myoxus avellanarius)

 

 

MURTRA

La Myrtus communis, que pertany a la família de les mirtàcies, presenta un cicle vital perenne. És un arbust fanerògam d'1-3m d'alçada de fullatge dens, molt ramificat, amb pèls glandulars a les branques més joves.

Les fulles es caracteritzen per ser simples, coriàcies, subsèssils, amb nombrosos petits punts translúcids, molt aromàtiques per fregament i per tenir una disposició damunt la tija oposada. La forma del limbe és entre lanceolada i ovalada. Té l'àpex acuminat i la forma de la base és atenuada. La seva superfície és revoluta amb una nervadura pennada i una divisió del marge entera.

Flors de murta.

Les flors de 30mm de diàmetre, cícliques actinomorfes situades sobre pedicels llargs i prims de manera axial, presenten una corol·la gamopètala rotàcia amb 5 pètals blanquinosos. Quant als caràcters sexuals, l'androceu presenta abundants estams sent així polidelfs i exserts i el gineceu pentacarpel·lar soldat un l'ovari ínfer.

 

murtra

 

 

 

D'altra banda el fruit és una baia anomenada murtó que normalment mesura 10x8mm. És de color blau-negrós, poc carnós i comestible i es cobreix amb una capa de pruïna a la maduresa.

La floració es dóna entre els mesos de maig i principis d'agost.

.Usos medicinals i accions farmacològiques

La murta té diferents usos medicinals que es poden classificar segons la via del cos que es tracti.

  • Via interna:
    • Afeccions respiratòries:bronquitis, sinusitis, otitis.
    • Afeccions microbianes de les vies urinàries: cistitis, prostatitis.
    • Dispèpsies hipotòniques.
    • Refredats
    • Leucorrees.
  • Via externa:
    • Hemorroides, ferides, llagues, úlceres, leucorrees, metritis, etc.

Els fruits s'utilitzen com a condiment, tot i que també es poden obtenir elements per protegir la pell. D'altra banda, els animals (senglars, porcs...) l'utilitzen per a regurgitar el menjar.

 

Cal tenir en compte la possible toxicitat de l'oli essencial i del mirtol i no aplicar grans dosis (dosi màxima 2-3 gr.) per la possible aparició de reaccions al·lèrgiques.

 

La murta s'utilitza bàsicament en el camp de la perfumeria, més concretament en els perfums masculins, ja que té una aroma molt intensa.
Entre els grecs antics, la murta era la planta consagrada a
Afrodita, la deessa de l'amor i com a tal es considerava símbol de l'amor i la bellesa. Amb corones de murta es reconeixien els campions olímpics.
Sovint s'utilitza com a decoració, ja que resisteix bé les èpoques de poda. La fusta la trobem en
ebenisteria.
Quant al cultiu la murta necessita sòls frescos en llocs oberts i humits i un clima suau. No resisteix les temperatures extremes.

A Sardenya se'n fa un licor aromàtic anomenat mirto. Igualment, a Catalunya, a les zones on creix en estat salvatge, és típic d'elaborar el vi de murtra.