dimarts, 10 de febrer del 2015

Salvador Estrem i Fa


Salvador Estrem i Fa  (Falset, 1893-1936) Poeta, escriptor, periodista.


Salvador Estrem i Fa va nèixer al 1894 a Falset. El seu pare, Vicens Estrem Domènech, era propietari agrícola
i esperava que el seu fill es fes capellà. Potser per aixó la religiositat marcà la seva obra literària. La catalanitat no hi està present de forma clara, però marcà la seva conducta política. Ja al 1916 el trobem presidint la secció falsetana de la Juventut Nacionalista de Catalunya vinculada a la Lliga. Posteriorment al 1922 el trobem com a bibliotecari del Centre Nacionalista de Falset, càrrec que ens posa sobre la pista d’un altre tret de la ideologia de Salvador Estrem: la seva preocupació per la cultura.
Aquesta preocupació es manifestà de diverses maneres: organitzant i impartint classes de català a Falset durant la II República, fundant al 1931 el Centre de Cultura de Falset i al 1935 el Museu del Priorat amb, entre altres, algunes de les troballes que realitzà com a arqueòleg aficionat. En aquest camp treballà amb Salvador Vilaseca, amb qui tingué una relació no exempta de pol·lèmiques.      
Aquesta crònica apressada de la personalitat de Salvador Estrem cal, evidentment completar-la amb la seva vocació artística. En primer lloc com a dibuixant i pintor. En segon lloc, el més destacable, com a escriptor. Al llarg de la seva vida, Estrem i Fa escrigué diversos llibres de poesia, destacant El Crist de la sol·litud. Publicà alguns d’aquests versos solts a publicacions com El Llamp de Gandesa, La Riuada de Móra d’Ebre, Priorat de Falset o La Veu de Tarragona. També escrigué en prosa, camp en el que cal mencionar el seu llibre Instants. Finalment, fou el director de Priorat durant la seva tercera època (23.IV.1930-19.VII.1936), publicació quinzenal a través de la qual podem albirar el pensament de Salvador Estrem respecte al fets que s’esdevingueren durant tot el període.        Aquesta crònica apressada de la personalitat de Salvador Estrem cal, evidentment completar-la amb la seva vocació artística. En primer lloc com a dibuixant i pintor. En segon lloc, el més destacable, com a escriptor. Al llarg de la seva vida, Estrem i Fa escrigué diversos llibres de poesia, destacant El Crist de la sol·litud. Publicà alguns d’aquests versos solts a publicacions com El Llamp de Gandesa, La Riuada de Móra d’Ebre, Priorat de Falset o La Veu de Tarragona. També escrigué en prosa, camp en el que cal mencionar el seu llibre Instants. Finalment, fou el director de Priorat durant la seva tercera època (23.IV.1930-19.VII.1936), publicació quinzenal a través de la qual podem albirar el pensament de Salvador Estrem respecte al fets que s’esdevingueren durant tot el període.     
La seva vida es veié estroncada quan el 13 de setembre de 1936 un grup anarquista procedent de Casp l’assassinà juntament amb altres 26 falsetants durant els dies de violència revolucionària d’aquell estiu.

Llegir més: http://bibliotecasalvadorestremifa.webnode.es/la-biblioteca/salvador-estrem-i-fa/


El Crist de la solitud (fragment)
El crist de la Solitud30047
és un crist que fa basarda,
us corprèn si l'esguardeu
dalt la creu abalançada.
És un silenci eloqüent
qui l'ungeix í qui l'amara;
el silenci cau del cel
i dels cims de la serrada,
rodola pels comellars,
s'encomana a cada branca
i es fa pregon dins la vall
d'Scala-Dei amagada.
En la desolació
viu plantat a l'hort dels frares,
té la cabellera al vent
com un llengoteig de flames;
és un crist d'aire rebel,
és un crist fet per nosaltres,
és cançó, i és flam,cartoixa
i és crist, diferent de tots els altres;
és un crist prioratí,
és un crist eixut i magre,
moll de sang, color de vi,
cuit pel sol i les ventades.
Dins el buit de la ruïna
del cenobi enderrocat,
flaira un baf de cendra vella
i la sang que la mullà.
En la gran quietud blava
sota l'ombra del Montsant,
penja dalt la creu dreçadacamins a l'escola
i és bandera, llança i clam.
Té per tota companyia
farigola i romaní,
l'hortolà qui canta i tresca
dintre l'hort del monestir
on ressona el cant d'aixada
amb un dring pausat i fi,
com una queixa profunda
de pecador penedit
que es cava la sepultura,
abrandat del sant neguit
de colgar la carn en terra
quan destorbi l'esperit.









El Crist de la Solitud #INTRO from Oscar Sánchez on Vimeo.

diumenge, 8 de febrer del 2015

LA LLUNA


Finestra oberta:
lluna brillant i plena
s’acomiada.
Un nou jorn s’inicia:
el sol durà esperança.

                                       Jaume Roig





En Ramon


Només clarejar ja surt de casa. Avui cal reparar una barraca de pedra seca al poble veí. N’és un gran especialista: l’últim de la comarca. Fins i tot quan plou en basteix en miniatura i les regala a familiars i amics. També, quan li demanen o ho necessita, repara i construeix parets i marges.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA         OLYMPUS DIGITAL CAMERA         OLYMPUS DIGITAL CAMERA         OLYMPUS DIGITAL CAMERA
De més jove havia estat carboner i llenyataire: havia fet gavelles per netejar el bosc i costals que els carros duien als forns de Barcelona , oficis que li van permetre acumular una gran experiència en el coneixement de plantes i animals.
caraboner-fent-una-sitjacarboner-preparant-la-pilacarboner-sobre-la-pila6.1.4r-8ll
Home de poques paraules: les precises per transmetre saviesa i sensibilitat.
Després de dinar va a l’hort que cuida com si es tractés d’un jardí, amb marges i terraplens que fan bo de veure. Ara, a l’hivern toca esporgar, cosa que farà demà. Avui collirà un encàrrec de calçots i cavarà un parell de feixes tot esperant el bon temps, el temps de les tomaqueres, els pebrots, les albergínies, ... Més tard traurà les herbes i regarà les flors i els arbres que envolten la casa.
Una de les seves grans passions s’iniciarà el més d’abril amb la florida dels cirerers. Com tots els amors comporta una sèrie de cures, en aquest cas esporgar, sulfatar, aclarir i finalment, si tot va bé, collir la cirera.

En Ramón estima la terra.
                                                                                                                        Jaume Roig








dimarts, 3 de febrer del 2015

La imatge de la portada


L’Anna M. Moya ens ensenya l’origen de la foto de portada de Joana E.

amb títolgiradaretall2retall2allibre Joana E.

Es tracta d’un fragment de l’autoretrat de Fridel Dethleffs-Edelmann, datat el 1932.

Fridel Dethleffs-Edelmann va néixer a Hagsfeld bei Karlsruhe el 1899 i va morir a Isny el 1982. Comença estudiar pintura el1915 i el1919 és una de les primeres dones admeses a l'Escola d'Art de Boden, l'actual Escola de Belles Arts de Karlsruhe. Especialitzada en els camps del retrat, el paisatgisme i les representacions de flors, se la reconeix com una de les integrants del moviment artístic Nova objectivitat.
Aquest moviment es va desenvolupar a Alemanya durant el període de la República de Weimar, des del final de la Gran Guerra fins l'ascens de Hitler al poder, i els seus integrants van exercir les seves activitats en els àmbits de la pintura, les arts visuals i el cinema, amb temes socialment crítics que anirien evolucionant en tres direccions: realisme, classicisme i realisme màgic.
Aquí no tenim elements que ens permetin situar l'obra de Fridel Dethleffs­Edelmann en una d'aquestes tendències, però el fet que la seva participació en grans exposicions es concentri en dos períodes -1923 a 1932 i 1947 a 1981- si que ens la situaria com una veu artística callada durant el nazisme i la guerra.
EI 1931es va casar amb F. Dethleffs i va associar el seu cognom patern amb el del marit. Aquest, empresari, li va fer construir una caravana habilitada com a estudi mòbil perquè pogués treballar acompanyant-lo en els seus viatges de feina. Varen tenir una filla, Úrsula Dethleffs (1933 1994), també artista.


dilluns, 2 de febrer del 2015

Vaig veure …

Luna-y-venus1


 Era l’albada.
Del balcó estant vaig veure centellejant l’estel de la matinada,
vaig veure com la lluna l’intentava bressolar, luna_venus_astrocosmos230409
vaig veure com els llums de la ciutat s’eclipsaven pausadament per donar-li un bon descans.
Vaig pensar en la meva neta Joana.

                                           Jaume Roig

diumenge, 1 de febrer del 2015

Em vaig avorrir …

rec09-llena-el-barrio-del-rec-igualada-moda-c-L-YfigfVNuevoexitofestivalrecIgualadamoda
Em desespera anar de compres. I més si es tracta de moda. Aniríem a veure marques famoses amb l’excusa de les rebaixes, a Igualada, al barri del Rec. Mentre els cridaners anuncis i els llampants aparadors de Desigual,de Levi’s, etc, atreien centenars de mirades, contemplava aquells edificis imponents d’antigues adoberies, màquines i utensilis que avui embellien les botigues, però que uns anys enllà feinejaven i adobaven pells d’animals. Carrers estrets que amaguen autèntics tresors de les primeres èpoques industrials. Tot un barri que manté una atmosfera particular que el fa singular.
4178153077_22863b2e1c_b4178144663_cf5245172e_b4178150637_f777376382_b4178166219_c1fae9d489_b4178959740_1a94e0d7a5_b4178907762_70e73a1cd0_b4178159047_29d3d994d2_b
De sobte, una veu em va fer tocar de peus a terra:
-Mira quins pantalons tan bufons! Podries emprovar-te’ls.
buff-superdry0010
                                                                                     Jaume Roig