Salvador Estrem i Fa (Falset, 1893-1936) Poeta, escriptor, periodista.
Salvador Estrem i Fa va nèixer al 1894 a Falset. El seu pare, Vicens Estrem Domènech, era propietari agrícola
i esperava que el seu fill es fes capellà. Potser per aixó la religiositat marcà la seva obra literària. La catalanitat no hi està present de forma clara, però marcà la seva conducta política. Ja al 1916 el trobem presidint la secció falsetana de la Juventut Nacionalista de Catalunya vinculada a la Lliga. Posteriorment al 1922 el trobem com a bibliotecari del Centre Nacionalista de Falset, càrrec que ens posa sobre la pista d’un altre tret de la ideologia de Salvador Estrem: la seva preocupació per la cultura.
Aquesta preocupació es manifestà de diverses maneres: organitzant i impartint classes de català a Falset durant la II República, fundant al 1931 el Centre de Cultura de Falset i al 1935 el Museu del Priorat amb, entre altres, algunes de les troballes que realitzà com a arqueòleg aficionat. En aquest camp treballà amb Salvador Vilaseca, amb qui tingué una relació no exempta de pol·lèmiques.
Aquesta crònica apressada de la personalitat de Salvador Estrem cal, evidentment completar-la amb la seva vocació artística. En primer lloc com a dibuixant i pintor. En segon lloc, el més destacable, com a escriptor. Al llarg de la seva vida, Estrem i Fa escrigué diversos llibres de poesia, destacant El Crist de la sol·litud. Publicà alguns d’aquests versos solts a publicacions com El Llamp de Gandesa, La Riuada de Móra d’Ebre, Priorat de Falset o La Veu de Tarragona. També escrigué en prosa, camp en el que cal mencionar el seu llibre Instants. Finalment, fou el director de Priorat durant la seva tercera època (23.IV.1930-19.VII.1936), publicació quinzenal a través de la qual podem albirar el pensament de Salvador Estrem respecte al fets que s’esdevingueren durant tot el període. Aquesta crònica apressada de la personalitat de Salvador Estrem cal, evidentment completar-la amb la seva vocació artística. En primer lloc com a dibuixant i pintor. En segon lloc, el més destacable, com a escriptor. Al llarg de la seva vida, Estrem i Fa escrigué diversos llibres de poesia, destacant El Crist de la sol·litud. Publicà alguns d’aquests versos solts a publicacions com El Llamp de Gandesa, La Riuada de Móra d’Ebre, Priorat de Falset o La Veu de Tarragona. També escrigué en prosa, camp en el que cal mencionar el seu llibre Instants. Finalment, fou el director de Priorat durant la seva tercera època (23.IV.1930-19.VII.1936), publicació quinzenal a través de la qual podem albirar el pensament de Salvador Estrem respecte al fets que s’esdevingueren durant tot el període.
La seva vida es veié estroncada quan el 13 de setembre de 1936 un grup anarquista procedent de Casp l’assassinà juntament amb altres 26 falsetants durant els dies de violència revolucionària d’aquell estiu.
Llegir més: http://bibliotecasalvadorestremifa.webnode.es/la-biblioteca/salvador-estrem-i-fa/
El Crist de la solitud (fragment)
El crist de la Solitud
és un crist que fa basarda,
us corprèn si l'esguardeu
dalt la creu abalançada.
És un silenci eloqüent
qui l'ungeix í qui l'amara;
el silenci cau del cel
i dels cims de la serrada,
rodola pels comellars,
s'encomana a cada branca
i es fa pregon dins la vall
d'Scala-Dei amagada.
En la desolació
viu plantat a l'hort dels frares,
té la cabellera al vent
com un llengoteig de flames;
és un crist d'aire rebel,
és un crist fet per nosaltres,
és cançó, i és flam,
i és crist, diferent de tots els altres;
és un crist prioratí,
és un crist eixut i magre,
moll de sang, color de vi,
cuit pel sol i les ventades.
Dins el buit de la ruïna
del cenobi enderrocat,
flaira un baf de cendra vella
i la sang que la mullà.
En la gran quietud blava
sota l'ombra del Montsant,
penja dalt la creu dreçada
i és bandera, llança i clam.
Té per tota companyia
farigola i romaní,
l'hortolà qui canta i tresca
dintre l'hort del monestir
on ressona el cant d'aixada
amb un dring pausat i fi,
com una queixa profunda
de pecador penedit
que es cava la sepultura,
abrandat del sant neguit
de colgar la carn en terra
quan destorbi l'esperit.
El Crist de la Solitud #INTRO from Oscar Sánchez on Vimeo.
