diumenge, 26 d’abril del 2015
dilluns, 20 d’abril del 2015
diumenge, 19 d’abril del 2015
NÚVOLS I ROQUES
Muntanyes fermes,
sosteniment de vida,
sigueu fecundes!
lleuger i lliure pels aires.
Quina quimera!
Núvol o roca?
Esperança o fermesa?
Estimar i creure!
Jaume Roig
divendres, 17 d’abril del 2015
ELS NÚVOLS de Màrius Torres
Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…
Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,
i nosaltres tornem, verges en el silenci,
a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,
un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,
penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus…
fan i desfan per sempre meravelles tan breus…
diumenge, 12 d’abril del 2015
EL CIRERER
No sóc altívol com el xiprer, ni fort com el roure, ni resistent com l’alzina. Sóc un modest i delicat cirerer.
Tan fràgil que necessito créixer empeltat en un peu vigorós. No és fàcil tolerar les ferides, però així esdevinc ben afermat a terra. No tinc por de tempestes ni ventades, i d’ella –la terra- rebo l’aliment per créixer i poder gestar belles i efímeres flors i exquisits i saborosos fruits.
A l’hivern en prou feines dono senyals de vida.
Amb la primavera però, esclaten els borrons, que com petits tabernacles, han estat custodiant el meu esperit en moments difícils, i que ara, en temps més propicis, és capaç no tan sols d’afrontar els embats de la natura, sinó de seduir-la amb un sorprenent i esplendorós abillament.
Altres arbres llueixen les seves joies després de guarnir-se amb el verd de les fulles. Jo sóc més llençat i atrevit. I potser imprudent. Però no tinc espera per a fascinar a tothom qui m’envolta amb les millors armes de què disposo.
Al mes de maig la puresa del blanc es transforma en un coratjós vermell. No ha estat només una il·lusió la florida: ha donat els seus fruits.
La cirera però, és menuda, eixerida, solidària. Ella sola és ben poqueta cosa. Mai la veureu aïllada, sempre roman aparellada, donant-se les mans l’una a l’altra, cercant el coratge que dóna la amistat, jugant a amagar amb el fullam i afaiçonant la gran comunitat que és el meu arbre.
Jaume Roig
diumenge, 5 d’abril del 2015
EL COMTE ARNAU de Josep M. de Sagarra
(Fragments recitats per Lluís Soler. Adaptació,ombres xineses i fotografies de Tintó – Espelt)
CANT I
CANT II
CANT III
CANT IV
CANT V
EPÍLEG
Subscriure's a:
Missatges (Atom)