“Si vostè no m’entén, jo sí que m’entenc”

“-I no l’enyores, Bel? –va preguntar mumare.
-Sí, senyora. Però hi ha coses que s’han de fer encara que no agradin. Sa gent ha de saber estar en el seu lloc, i com que els infants no ho saben veure, ho hem de veure es pares per ells.
-No t’entenc –va fer mumare- . Que ha passat res de nou?
-No, senyora. Justament és perquè no passi. Si vostè no m’entén, jo sí que m’entenc –va dir la madona Bel, seca- . I n’hàgim parlat prou.”
(Joana E de M. Antònia Oliver)
Té tota la raó madona Bel en dir que els pares han de saber veure les coses pels infants. La qüestió és quines coses veuen i quines es proposen dur a terme. Certament avui en dia els pares que porten els seus fills a una guarderia pública, on segurament hi ha nens de diferents ètnies, tenen uns objectius ben diferents dels qui els duen a una guarderia “selecta”.
I centrant-nos en el text, veiem com madona Bel té un objectius clars respecte a la vida del seu fill – encara que podem no aprovar-los- i posa els mitjans per assolir-los, cosa que no fa la mare de la Joana. Aparentment no veu el problema –o no vol veure’l- i per tant no defensa cap alternativa ( o potser sí, defensa el ” deixar fer” perquè està en una situació de superioritat respecte a na Bel i sap que té les de guanyar, doncs les conseqüències d’un possible enamorament no serien les mateixes per la Joana que per en Bernadet)