Feia dos mesos que s’havia mort l’avi.
-“Estàs de dol. No pots sortir amb els teus companys al Pirineu” –em varen dir.
Jo, adolescent, no entenia res. Era la primera sortida amb els companys, preparada durant tot el curs. Sí, és cert, a l’avi no el 
No, no ho vaig pensar això. És ara que ho penso.
Aquells dies seguia des de la meva habitació, amb un afany desmesurat, embadalit sobre el mapa, la ruta dels companys durant hores i hores.
Jaume Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada