… vaig seguir caminant,
ara lentament, solemnement,
sentint-me part de la pluja,
dels llamps i dels trons,
d’aquella olor poderosa que exhalava la terra
com una magrana esbandrida, vermella,
una olor de vida que ho impregnava tot. …
… Llavors em vaig ajeure en terra, nua.
Amb els ulls clucs per la força de la pluja,
vaig veure un llamp vermell que em va cremar les parpelles.
I vaig sentir una descàrrega violenta,
d’una intensitat absoluta,
que em va recórrer el cos a onades …
Maria-Antònia Oliver
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada