Camins

Santa Maria de Cabrera, 22 de gener de 2015

Arrecerat al costat de l’ermita experimentava la suau temperatura de les pedres mil·lenàries que contrastava amb el vent gèlid que envoltava aquell cim. Dins el pit hi sentia també l’escalf d’un caliver de vida colgada i els ulls se m’encegaven amb el blau radiant del cel i  el blanc resplendent del paisatge nevat.                                                         
Així com hi ha el muntanyenc –cavil·lava- que sempre avança per camins fresats, amb el plànol a la mà -i avui en dia amb el GPS-, i no te por de cap incertesa de la ruta a seguir; així com també hi ha l’imprudent o el trinxeraire que ignorant i menyspreant l’experiència d’altri , va per la serralada com si fos el primer en transitar-hi, malmetent fins i tot els camins que se li ofereixen, voldria, però, que el caminar de la vida , tot i partir dels mapes i l’experiència de tants bons caminadors que ens envolten, esdevingui un seguit de descobertes, gaudis i contribucions de petits corriols que els dies ens ofereixen.

Mare de Déu de Bellmunt i Pedraforca des de Cabrera. 22 de gener de 2015