Només clarejar ja surt de casa. Avui cal reparar una barraca de pedra seca al poble veí. N’és un gran especialista: l’últim de la comarca. Fins i tot quan plou en basteix en miniatura i les regala a familiars i amics. També, quan li demanen o ho necessita, repara i construeix parets i marges.
De més jove havia estat carboner i llenyataire: havia fet gavelles per netejar el bosc i costals que els carros duien als forns de Barcelona , oficis que li van permetre acumular una gran experiència en el coneixement de plantes i animals.
Home de poques paraules: les precises per transmetre saviesa i sensibilitat.
Després de dinar va a l’hort que cuida com si es tractés d’un jardí, amb marges i terraplens que fan bo de veure. Ara, a l’hivern toca esporgar, cosa que farà demà. Avui collirà un encàrrec de calçots i cavarà un parell de feixes tot esperant el bon temps, el temps de les tomaqueres, els pebrots, les albergínies, ... Més tard traurà les herbes i regarà les flors i els arbres que envolten la casa.
Una de les seves grans passions s’iniciarà el més d’abril amb la florida dels cirerers. Com tots els amors comporta una sèrie de cures, en aquest cas esporgar, sulfatar, aclarir i finalment, si tot va bé, collir la cirera.
En Ramón estima la terra.
Jaume Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada