Era l’albada.
Del balcó estant vaig veure centellejant l’estel de la matinada,
vaig veure com la lluna l’intentava bressolar,
vaig veure com els llums de la ciutat s’eclipsaven pausadament per donar-li un bon descans.
Vaig pensar en la meva neta Joana.
Jaume Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada